Els 50 anys de Carme Solé Vendrell com a il·lustradora al Palau Robert

L'exposició Per què? Carme Solé Vendrell, organitzada per la Generalitat de Catalunya, explica el recorregut vital de Carme Solé Vendrell com a persona i artista, i descobreix l'entrellat de l'ofici de la il·lustració a través dels seus dibuixos, mostrant com són els personatges de les històries, com vesteixen, què fan, què senten, on són... tot allò que fa que llegir un llibre narratiu il·lustrat sigui com assistir a una representació teatral. L'exposició, que es pot visitar a la Sala 1 del 20 d'abril al 24 de setembre, es planteja a partir d'un guió i textos de l'experta en literatura infantil Teresa Duran i de Carme Solé Vendrell, amb l'assessorament del cantautor i escriptor Jaume Escala. L'exposició s'afegeix a les mostres presentades el 2012 i el 2013 al Palau Robert dedicades a les il·lustradores i dibuixants Pilarín Bayés i Roser Capdevila, per mostrar la rellevància de la il·lustració infantil a Catalunya, que ha captivat diverses generacions de nens i nenes, combinant entreteniment i missatges formatius. Il·lustradores que il·luminen amb imatges textos propis o d'altres, i que ocupen un lloc destacat en la història de la il·lustració amb una feina que té un marcat vessant internacional. Carme Solé Vendrell va néixer a Barcelona el 1944, i va estudiar pintura a l'Escola Massana de Barcelona. Ha il·lustrat més de 800 llibres, alguns amb textos propis, d'ençà de l'edició del primer llibre el 1968, amb un estil i una marca molt concrets, amb una aposta per la creació artística vinculada a la capacitat de commoure i sacsejar les consciències en un món convuls i injust. Una creació que vol ser útil, combinant estètica i missatge. La il·lustradora ha evolucionat i s'ha reinventat amb el pas dels anys, fugint sempre de l'estricta comercialitat i apostant en tot moment pels valors que defensa. Carme Solé Vendrell ha il·lustrat textos d'autors com Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu o Gabriel García Márquez, que va mostrar la seva admiració per la seva tasca com a il·lustradora amb una dedicatòria al conte "La luz es como el agua" en la qual afirmava: "Escrito para que Carme lo hiciera ver". Reconeixement internacional El reconeixement internacional li arriba per la qualitat i la universalitat dels temes en la seva obra i per la presència constant, durant molts anys, a la fira de Bolonya i altres certàmens a la recerca de major visibilitat en una conjuntura política i social difícil a Catalunya i Espanya. La publicació del llibre Jon's Moon (La Lluna d'en Joan), publicat en diversos idiomes i edicions, la situa entre les il·lustradores de referència al món. Aquest llibre, escrit i il·lustrat per la Carme, proposa una reflexió sobre la mort i la manera d'enfrontar-s'hi a partir de l'experiència personal de la pèrdua de la seva mare en la infantesa. En la seva llarga trajectòria ha aconseguit, entre molts altres, guardons com ara el Premio Nacional de Ilustración del 1979 i 2013, el Premi Nacional de Cultura/Comic 2012, la Creu de Sant Jordi 2006, el Prix "Octogone de fonte" 1992, la candidatura a l'Andersen el 1986 i 1994, l'IBBY Award of Honour 1984, el Catalonia 1984 i el Janusz Korzak 1979. Ha presentat la seva obra en exposicions a diverses ciutats del món, entre les quals destaquen: "Antològica" (Memorial Museu de Taipei, 1997), "Antològica" (Kaohsiung Museum of fine Arts, Taiwan 1997); "Antològica" (Palau de la Virreina, Barcelona, 2001); "Ibthial" (Cornellà, 2006); "Dues vides". (Caixa de Terrassa Unnim, 2011), i "Blau gros roig" (Museu Etnogràfic de Ripoll, 2013), Carme Solé Vendrell va fer la donació de 163 dibuixos del seu fons a la Biblioteca de Catalunya el 2013 per enriquir el patrimoni d'il·lustracions d'aquesta institució catalana. Univers L'exposició s'estructura en quatre apartats. En el primer trobem una instal·lació artística de Carme Solé Vendrell que introdueix la Carme infant per passar a la Carme il·lustradora. També hi apareix l'escultura Univers, de Carme Solé Vendrell, una bola de ferro amb un nen de bronze que mira el cel per trobar-hi resposta. L'apartat primer enllaça amb l'última sala, dedicada a la campanya WHY?, que ha promogut aquesta polifacètica artista perquè ens preguntem el perquè de la injustícia que pateixen molts nens i nenes que viuen situacions de misèria i marginalitat arreu del món. Aquest primer apartat de l'exposició relacionat amb la campanya WHY? té continuïtat a l'últim espai i a la façana lateral del Palau Robert/cantó Diagonal, on es despleguen pintures d'infants, talment com s'ha fet prèviament en molts carrers de Barcelona i altres ciutats. Les històries El segon apartat ens endinsa en la tasca que ha fet Carme Solé Vendrell com a il·lustradora amb la presentació d'11 obres representatives que han marcat canvis en la seva trajectòria, llibres essencials que expliquen bé les seves il·lustracions. També s'hi dona a conèixer tota la seva bibliografia i una selecció de 125 dibuixos. En les vitrines d'aquest apartat hi apareixen referències sobre el procés creatiu de l'autora: les històries, els personatges, la llum, els sentiments, el sentit teatral, l'ambientació, el lloc, la conjuntura concreta, la tècnica i la tria de materials per fer les il·lustracions... També s'hi troben fotografies que situen a cada època. Els 11 llibres seleccionats són: 1973. El poll i la puça. Textos de Jordi Cots. Editorial La Galera. Carme Solé Vendrell adquireix un estil (llenguatge tècnic) propi. 1978. Potser sí, potser no. Editorial Casals. Mostra del que és un bon llibre per a l'escola. 1979. Un os nuvolós. Textos de Leslie Williams. Primer llibre editat a l'estranger. Editorial Blackie. 1982. La Lluna d'en Joan. Text de Carme Solé Vendrell. Editorial Blackie. 1984. Jo les volia. Text de Maria Martínez i Vendrell sobre una idea de Carme Solé Vendrell. Editorial Destino. Relat autobiogràfic. Transició del relat fantàstic al realisme. 1989. La Bíblia. Tria de textos de Josep Maria Rovira Belloso. Editorial Destino. Viatges per veure llums i escenaris. El teatre és molt present en les il·lustracions d'aquesta obra, amb referències a les representacions de La Passió o Els Pastorets d'Horta. 1991. Els nens del mar. Textos de Jaume Escala. Editorial Syros Altternative. Aposta clara per un text que oposa tradició (rondallística) i crua realitat. Inspirat en la destrucció de les barraques imposada per la Barcelona Olímpica. 1992. La luz es como el agua. Textos de Gabriel García Márquez. Editorial Grimm Press. Obra en què apareixen alguns canvis tècnics i estilístics i que li permet aconseguir una gran visibilitat internacional. 1994. La Lluna, la Terra i el Sol. Textos de Jaume Escala. Editorial Patmos Verlag. Text molt obert que, a partir dels moviments dels astres, permet als infants fer diverses interpretacions. 2001. Un puñado de besos. Textos de Antonia Rodenas. Editorial Anaya. Representa una ruptura respecte a treballs anteriors d'il·lustració. 2011. La croada dels nens. Textos de Bertolt Brecht. Editorial Magenta. Imprès amb els esbossos originals. Nena i nina El relat expositiu continua en un tercer espai en què deixem enrere els mons "ambientats" dels contes i les il·lustracions per topar-nos amb realitats concretes com l'escultura Nena i nina. L'escultura mostra una nena de Basora mutilada per la guerra que representa l'horror i la barbàrie a la qual aboquen molts conflictes bèl·lics. En aquest espai s'hi presenten dues pintures a l'oli: 1714 (2011) i Tendresa (2007) i una sèrie de dibuixos fets sobre notícies publicades als diaris. És un pas intermedi a la pintura que il·lustra directament la realitat. El recorregut per l'exposició acaba en l'últim espai en què es projecta un audiovisual sobre la campanya WHY? i un segon audiovisual que mostra imatges de la il·lustradora pintant un dels dibuixos de la campanya. També hi veiem tres pintures acríliques: Síria (2013), Dues mirades (2013) i Polònia any 39 (2013) i els dibuixos fets sobre les notícies publicades als diaris sobre els estralls de la guerra en infants d'arreu del món. És un pas intermedi a la pintura, que il·lustra directament sobre la realitat. La idea de la campanya WHY? va sorgir el 2014 després d'una exposició de pintures a Ripoll en què es representaven nens, cadascun dels quals apareixia amb el nom d'una de les 25 guerres que sacsejaven el món en aquell moment. Les imatges d'aquests nens pintades sobre llençols es van penjar en balcons de la ciutat per portar l'art i un missatge de denúncia al carrer. La mostra acaba a la façana lateral del centre amb 60 pintures acríliques de la campanya WHY?, que des del 2014 forma part de la ciutat per denunciar la constant vulneració dels drets dels infants. L'artista ha pintat una peça en color per transmetre un missatge d'esperança. Aquest projecte i la seva instal·lació ha comptat amb el suport de la Fundación Almayuda, l'empresa de Serveis Immobiliaris GuinotPrunera i la Fundació Carulla.