Capi Corrales: "Per Elena Asins, l'ordinador era como un llapis o un pinzell"

Una pissarra situada al costat de la peça principal de l'exposició Menhirs d'Elena Asins i prop de setanta persones han rebut  a Capi Corrales al Museu Universitat de Navarra. Corrales, professora titular d'Àlgebra de la Universitat Complutense de Madrid, ha impartit la lliçó inaugural de la mostra de l'artista, amb qui va mantenir una estreta relació professional i d'amistat fins a la defunció d'Asins el 2015. Sota el títol Observacions sobre els fonaments de la Matemàtica, de L. Wittgenstein i altres investigacions de l'espai en l'obra d'Elena Asins, Corrales ha acostat als assistents el camp d'experimentació en què va basar el seu treball l'artista, pionera en l'ús de la tecnologia aplicada a l'art. "Per Elena Asins, l'ordinador era com un llapis o un pinzell", ha precisat la matemàtica. Així, ha apuntat que l'artista sempre va estar interessada en "les estructures amb què descriure mons i construir habitacles". En la conferència, que ha presentat Rafael Pla, director del departament de Programes Públics, Educació i Cinema del Museu, Corrales ha proposat un viatge per la recerca de l'art exacte d'Asins i la notable influència que en van exercir en les seves investigacions el filòsof i matemàtic Ludwig Wittgenstein, l'arquitecte Mies van der Rohe o l'artista Walter de Maria. Sobre el seu mètode de treball, ha explicat que per Asins el més important era el procés, l'experimentació, pensar la idea, un dels pilars de l'art conceptual. "Els processos són la seva obra. Li interessava la investigació, en joc mental. Un treball sense joc mental l'avorria solemnement". Així mateix, sobre els menhirs que ocupen l'espai central de la sala, ha valorat que "són peces tan precioses que es pot gaudir-ne sense tenir informació prèvia, però com més es té, més es gaudeix". També ha apuntat que Elena gaudia de totes les arts i ha recordat que el primer regal que li va fer l'artista va ser una làmina d'una pintura de Vermeer. Corrals, a més, ha recordat un dels projectes somiats per Asins: dissenyar una ciutat. Precisament, l'artista estava treballant amb el Museu al voltant de la peça escultòrica La ciutat democràtica quan va morir, de manera que el projecte va quedar inacabat. Ara, el Museu ha presentat amb Menhirs una reformulació d'aquella iniciativa.