La Destil·leria acull l’art figuratiu d’Ivan Floro

La Destil·leria de Mataró presenta del 28 d'abril al 30 de maig A to B, d'Ivan Floro, una exposició dividida en dos espais en què l’artista, a través d’escenes quotidianes, mostra a l’espectador dos mons explícitament diferenciats. Floro és pintor, dibuixant i muralista, i en aquesta ocasió executa amb oli, llapis, bolígraf i aquarel·les. Les escenes pròpies d’un jove del segle XXI contrasten amb la qualitat d’un traç que recorda el dels pintors impressionistes de l’època. L’exposició que presenta a La Destil·leria traça una línia entre el punt A: el món exterior, creixent, de les amistats. I el punt B: el món interior, ocult, minvant. En aquesta polarització es forma el relat de l’artista, un relat que parla de trajectòries que se separaren però que finalment es troben per formar un tot. L’obra de Floro s’emmarca en el camp de la figuració contemporània i està clarament influïda per la pintura impressionista i realista de finals del segle XIX. Això no obstant, Floro fa constantment incursions en l’art contemporani, barrejant-hi disciplines que coexisteixen com el cinema, la fotografia o la música. No és cap casualitat que el parkcour sigui un dels temes recurrents de l’obra de l’artista, ja que és una activitat que practica des de fa una dècada. Ha creat obres de diversos formats en què aquesta pràctica esportiva n’ha estat la protagonista, com el mural que ha fet per a la Nau Bostik de Barcelona aquest febrer del 2018. Aquesta vegada el parkour li serveix de metàfora per traçar aquests dos punts i estructurar el relat de l’exposició (el parkour és un esport extrem urbà que consisteix a desplaçar-se del punt A al punt B de la manera més eficient superant tot tipus d’obstacles). Però també li serveix per explicar-se, per descriure de manera planera el món on viu. Per això, a l’exposició hi trobareu cossos en moviment, retrats de gent jove i bodegons que retraten escenes imperfectes i que col·loquen l’espectador dins de cases de desconeguts. En definitiva, escenes d’un jove del 2018 amb una tècnica acuradíssima que no té cap recança a l’hora de dibuixar i pintar la seva vida sense ambigüitats, com si fos un mirall. Tot plegat fa pensar que per a Ivan Floro el motiu és del tot secundari. El que realment pren valor és aquell espai que hi ha entre el propòsit i l’artista, aquell espai en què les idees no s’han madurat del tot i que, per tant, són franques, buides de prejudicis i molt potents. És important destacar l’extraordinària feina d’Ivan Floro com a muralista. Una feina que ens recorda que hi ha tota una generació d’artistes com Mohamed L’Ghacham o Elisa Capdevila que no es conformen a circumscriure l’art dins del cub blanc. Que tenen una tècnica excel·lent i la porten al carrer, situant-se en aquest espai entre l’art urbà i el de galeria.