La petita naturalesa de Manu Vb Tintoré a la galeria N2

Galeria N2, carrer Enric Granados 61 de Barcelona, presenta a partir del 26 d'abril de 2018  l'exposició Petite Nature, de Manu Vb Tintoré. Manu Vb Tintoré, va néixer a Brussel·les en 1964, de pare belga i mare catalana. En la seva trajectòria artística ha obtingut importants reconeixements com ara el XIV Premi de Pintura BBVA Ricard Camí o el Premi del Jurat Festival d’Art Contemporani Citadella de Namur, a Bèlgica. Ha exposat la seva obra en diverses ciutats d’Europa, Amèrica i el Japó, i participa habitualment en nombroses fires internacionals. Així mateix, forma part d’importants col·leccions, tan públiques com a privades. Petite Nature situa a l’espectador a la frontera entre els conceptes de paisatge i territori, proposant-li nous horitzons amb la finalitat de portar-ho a reflexionar al voltant de la relació entre els límits i la identitat, entre el lloc i el sentit de pertinença. Límits i fronteres que innegablement actuen com a sistemes d’acotació per interpretar la realitat, per descriure la nostra relació amb la naturalesa i amb el món en general. Models que són el mer reflex de la incapacitat de l’home a abastar la realitat infinita que ho envolta. Cada obra és el fragment d’un diàleg entre la naturalesa i un ésser humà que s’identifica i s’arrela profundament a la terra, al mateix temps que pretén apropiar-se d’ella, controlar-la, dividir-la i dominar-la. Així, l’artista atén el que és petit, diminut i fins i tot invisible del món natural, sotmès tantes vegades per l’home; però també fa referència a l’expressió francesa que s’empra per referir-se a la feblesa i als límits de la condició humana. Deixar-se derivar, perdre’s, naufragar, situar-se “en terra de ningú”, i construir des d’allí un territori nou, un paisatge interior on escapar del món de l’aparença formal és el que fa Tintoré en els seus quadres. Per a això acudeix a un complex entramat d’imatges de la memòria, de l’imaginari i de la realitat experimentada, que li fan pos- sible reconstruir paisatges que pot considerar propis. El contingut conceptual de Petite Nature es correspon amb el seu contingut estètic, per això s’acosta més a l’evocació que a la figuració, evita la reproducció pictòrica grandiloqüent i fidedigna de la realitat que ens envolta, mentre que cerca intencio- nalment situar-se al detallisme i la simplicitat de la representació, propera a la idea d’esbós indeterminat de la realitat. Una manera de correspondre al principi aristotèlic de l’ésser en potència: tot està allí, però tan sols s’intueix. El resultat d’aquestes reflexions es materialitza en una pintura on l’espai queda sintetitzat en un espai ambigu, tènue, no protagonista, mancat de gravetat, al lí- mit del buit però sense deixar d’estar present. Territoris-paisatge que tendeixen a l’abstracció, gairebé conceptuals, que extreuen l’essència dels elements que ho componen, sense per això obviar presentar referents figuratius evidents però subtils: arbres, pedres, anotacions topogràfiques, formes antropomorfes, horitzons diluïts... El quadre es planteja com una mescla concomitant entre les nocions d’abstracció i figuració. És en aquest vast espai on els elements figuratius ens conviden a introduir- nos en l’obra. L’espectador, com si es tractés d’un joc, pretén seguir reconeixent les formes com si fossin imatges. Queda llavors atrapat, perdut en aquesta cerca i acaba situat enmig d’un espai abstracte. Solament la seva imaginació, com en contemplar els núvols, podrà guiar-ho en una lectura inèdita de l’obra. A la imatge, obra de Manu Vb Tintoré.