Saura a la galeria Mayoral, de la matèria al moviment

La galeria Mayoral, carrer del Consell de Cent 286 de Barcelona, presenta del 26 d'abril al 25 de juny l’exposició Saura: Tragèdia - Creació, després d’una primera retrospectiva sobre l’artista organitzada l’any 2005. La mostra conté una quinzena de peces crea- des per Antonio Saura, entre les quals hi ha olis pertanyents a les dècades de 1950 i 1960, així com diverses composicions en paper. L’exposició compta amb la participació de Luca Massimo Barbero. Saura: Tragèdia - Creació inclou l’obra mestra Salvatierra (1957), exhibida el 1958 a la 29a edició de la Biennal de Venècia, a més d’una selecció de Damas, obres en les quals la figura femenina apareix representada de maneres diferents i alhora semblants. En paraules del mateix Saura, van néixer d’una “necessitat imperiosa de cridar,” d’un desig “d’expressar-se com fos, fent nostres totes les possibili- tats energètiques de l’univers.” Aquestes obres inauguren una nova etapa en l’imaginari de Saura, amb la idea que la forma pictòrica sorgeix d’una mena de combat cos a cos, sense considerar aspec- tes com la composició, el color o l’equilibri —Stima (1959) i Pandora (1960) en són bons exemples. Són pintures fruit de la confrontació; d’una batalla que transforma la matèria inerta en un moviment que s’origina en el desig figuratiu. Totes les obres exemplifiquen de quina manera Saura havia estat cercant una nova forma de representació a través d’un material que dugués l’estigma i la marca de la humanitat. Les relacions entre la figuració i l’abstracció, entre la terra i els éssers vius, i entre ai- xecar-se i enfonsar-se són també evidents, i ens demostren que era plenament conscient de l’equilibri inevitable, dramàtic i joiós entre l’home i la seva existència, com veiem, per exemple a 40 superposiciones (1975). Tal com Luca Massimo Barbero assenyala al seu text per al catàleg de l’exposició: “La seva tria cromàtica, en aquest període gairebé sempre dominada pel negre i el blanc, o pels tons grisos, està vin- culada a aquell peculiar silenci ple de gestos i escomeses, carac- terístic de les pintures dels grans mestres espanyols. La referència més clara a la relació amb la història i la política, però també a la investigació de la dimensió humana i figurativa, no pot ser altra que Goya, com molts ja han posat de manifest anteriorment. El sentit més dràstic, radical i controvertit de les teles de Goya es troba en la relació del mestre espanyol amb la representació del cos i, de manera especial, amb la idea del retrat que, més enllà de l’efígie, se centra intensament en l’expressió. Això transmigra en una idea de pintura dramàtica i lliure que Saura estava desenvolupant perquè es convertís en ‘l’expressió d’una realitat total.’” Amb aquesta exposició es reivindica que el missatge de Saura en- cara és rellevant avui: es traça un arc temporal, enllaçant el seu missatge a llocs comuns com ara el dolor causat per la crueltat hu- mana, el patiment provocat per les desigualtats socials, els abusos comesos per les classes dominants i la hipocresia dels polítics. Tots aquests missatges prevalen i són evidents en l’obra de Goya, en l’art del segle XX i en la cultura i la societat actuals. Per acompanyar aquesta exposició, s’ha editat un catàleg que recull textos de l’especialista Luca Massimo Barbero, del mateix Antonio Saura, i d’altres experts en l’artista i el seu context, com són Michel Tapié, Yvon Taillandier, Julián Ríos i Dore Ashton. A més a més, una acurada selecció de fotografies de Jean Marie del Moral, Leopoldo Pomés, Francesc Català-Roca, Jaume Blassi, Ramón Masats i Giacomelli il·lustren el procés creatiu de l’artista, així com el seu taller de Conca. A l’hora de dur a terme el projecte, ha estat imprescindible la col- laboració de la Fondation Archives Antonio Saura (Ginebra), del Centre de Documentació i la Biblioteca del MACBA (Barcelona), de l’Archivio Storico delle Arti Contemporanee (ASAC) Fondazione La Biennale di Venezia (Venècia) i dels Pierre Matisse Gallery Archives a la Morgan Library & Museum (Nova York). A la imatge,  Antonio Saura, "Stima" (detall), 1959, oli sobre tela, 162 × 130 cm.