Xavier Ristol guanya el Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty

Xavier Ristol Orriols ha guanyat, amb l’obra Cessió dels drets d'explotació sobre obra artística-Sense títol, 2017-2018-", l’edició 2018 del Premi de Pintura Internacional de la Fundació Guasch Coranty. El segon premi ha estat per Susanna Inglada, per Detalle de instalación Ojos de Oro. El tercer, per a Yann Letto, per The Muse and the landscape. El primer premi està dotat amb 25.000 euros i el segon i el tercer amb 8.000 euros cadascun i i una estada gratuïta de tres mesos en un taller/habitatge del Piramidon Centre d’Art Contemporani. El tercer premi, també de 8.000 euros i estada de tres mesos a Piramidon com a resultat de la col·laboració conjunta entre les dues institucions.

El jurat del premi ha estat format per Eulàlia Valldosera, Marcel·lí Antúnez, Cristina Sampere i Manuel Guerrero. Les 46 obres dels i les artistes seleccionades seran exposades al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat del 12 de juliol fins al 19 d’agost 2018. El dia de la inauguració es lliuraran els premis.

Primer premi, Xavi Ristol
“Sóc el resultat d'una cadena d'esdeveniments derivats del perfeccionisme i els seus efectes. Em dic Cessió dels drets d'explotació sobre obra artística-Sense títol, 2017-2018… i em va fer Pere Llobera, ex-pleinairista, per capturar a Rafel G. Bianchi pintant un quadre a l'aire lliure a la pista d'atletisme d'Olot: Acuditsde vaques i pintors. Cabirol reenacment. Un quadre que, igual que jo, podria no estar acabat. Muta constantment com a homenatge al pintor amateur Joan de Cabirol i Sendrons, que intentava reproduir fidelment i inútilment els canvis del paisatge olotí. El quadre de Rafel ocupa la portada d'un llibre que s'apropia d'un altre: Notes d'un estudiant, de Sebastià Joan Arbó. Un escriptor que feia de l'edició i la traducció una estratègia per reescriure i modificar constantment els seus textos, remarcant el caràcter inacabat del procés creatiu.”

Xavier Ristol edita una nova versió d'aquest llibre, una edició que afegeix textos d'altres escriptors i que comptarà amb un sol exemplar, del qual té els drets d'autor mitjançant un contracte. Amb l'objectiu de tenir els drets de l’obra, existeix un altre contracte entre Ristol i Llobera que, a més, li dóna ple dret al Pere Llobera a modificar-la fins al dia de l’adquisició. “Sóc més que un quadre. Sóc el testimoni últim d'un sistema de relacions d'afinitat basat en la perseverança de la dubte. “

Segon premi, Sussana Inglada
Susanna Inglada és un exemple rellevant (i poc comú) d'una artista políticament compromesa, el treball de la qual, refinat a nivell formal, està ple de referències a la història de l'art i, sobretot, amb significats que adquireixen més d'una dimensió. De mestres com Goya i, entre els contemporanis, Leon Golub, ha après a no tancar els ulls davant la violència i l'abús de poder; i d'artistes admirats com William Kenridge i Paula Rego, ha après una lliçó vital sobre la inherent complexitat i ambigüitat de la naturalesa humana.

El seu teatre en paper, a mig camí entre el dibuix, la pintura i l'escultura, ens presenta la dinàmica de la manipulació i agressió però no ens ofereix el fàcil consol de creure'ns estar en el costat correcte. No ens proporciona una distància de seguretat – l'espectador es converteix en un actor, un personatge més entre els altres personatges – ni ens permet distingir fàcilment el culpable de l'innocent, l'opressor de l'oprimit, o fins i tot, la tragèdia de la farsa. On dibuixem la línia? Les línies en l'obra d’Inglada són línies sinuoses i embullades igual que ho estan en els seus dibuixos…i en la vida diària.

Tercer premi, Yann Leto
Yann Leto és essencialment pintor, però sense una limitació ortodoxa, de forma que emissatge es desplaça amb freqü.ncia cap a la instal·lació, havent generat un llenguatge on la hibridació és clau. Per Yann, els límits plantegen una incomoditat a eliminar en u treball expansiu.

El recurs de la ironia no banalitza la crítica sociopolítica. Les seves pintures, denses, produeixen imatges que es creen com a collage i on els elements tipogràfics conviuen amb una revisió intensa de la gran pintura clàssica. Eliminant l'escletxa on els forats i els plans sense pintura desapareixen del quadre. Aquest collage sorgeix d'un treball de recerca que el porta a acumular discs durs d'arxius digitals: imatges de Google, retalls de premsa i articles. Sobre aquest arxiu, quasi malaltís, es fonamenta un apropament sense regles dels protagonistes. Un cercle visual emocional que reposiciona a l'home en una societat marcada pel desassossec.

Resta d’artistes participants:
Marc Anglés, Lluc Baños, Ana Maria Barriga, Manuel Blázquez, Sandra Burek, Jose Caerols, Natalia Castañeda, Ana Ciscar, Pablo del Pozo, Enrico della Torre, Carmen Dengra, Manuel Diego Sánchez, Sara García, Alejandra García, Juan Gil, Susanna Inglada, Miguel Scheroff, Andrea Leria, Yann Leto, Florencia Levy, Svetlana Limnios, Èlia Llach, Biel Llinàs, Daniel Lumbreras, Alex Marco, Sergi Mesa, Jan Monclús, Guillermo Mora, Rasmus Nilausen, Oscar Padilla, Esther Gomez, Gorka Pinyol, Cristófol Pons, Germán Portal, Lluc Queralt, Luciana Rago, Thilelli Rahmoun, Diego Rey, Xavier Ristol, Saskia Rodríguez, Francesc Ruiz, Isabel Servera, Lidia Valbuena, Anna Velez, Keke Vilabelda, Damià Vives.

El Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty convocat cada tres anys, té com a objectiu ajudar a la creació i difusió dels artistes professionals, menors de quaranta anys i de qualsevol país que hagin acabat estudis superiors de belles arts. Aquest premi es consolida com un dels més importants en l’àmbit artístic, per a la composició dels seus jurats, per la seva dotació econòmica i per la qualitat i posterior exposició de les obres seleccionades en el Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet, a Barcelona. En aquest premi col·labora Piramidon Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

A la imatge, Cessió d'explotació sobre obra artística 2018. Oli sobre tela + Publicació. 150x150cm (amb la col·laboració de Pere llobera)