Marcos Ávila Forero a ADN Galeria

Del 3 de maig al 16 de juny ADN Galeria de Barcelona presenta Des de les muntanyes, de Marcos Ávila Forero. Referint-se a la manera en què les guerrilles colombianes signen els seus comunicats per no ser localitzades, Desde las montañas aborda les qüestions de la violència de la guerra, però també de la lluita i la dignitat, aplicades a diferents contextos generant aproximacions i lectures reveladores. Marcos Ávila Forero pren les seves accions com a formes de discutir i pensar qüestions polítiques i contextos socials específics col·locant al centre de les seves recerques a l’ésser humà i actuant a la vegada com activista. Per a la seva exposició a ADN Galeria, Marcos Ávila Forero situa, a l’entrar a l’espai expositiu, una espècie de megàfon de grans dimensions amb una funció doble i paradòxica: un amplificador que és, alhora, una embarcació capaç de navegar al mar i a l’espai públic. Fabricada en fusta de noguer, aquesta escultura es converteix en una eina de reivindicació social feta per a ser activada i qüestionar els conflictes a orient mitjà. Un micròfon mòbil, un objecte flotant, musical i escultòric acompanyar de textos sobre el conflicte siri distribuïts a la paret central. Otra versión de “Los Persas” de Esquilo (2017) intervé recuperant i reinterpretant aquesta tragèdia grega i la confronta a la problemàtica mediterrània actual. Prenent l’objecte com un instrument de recerca, submergeix l’antiga confrontació entre grecs i perses en l’actual conflicte siri, buscant una alternativa col·lectiva de compromís de l’ésser humà. Com bé constata Yassin al-Haj Sale a La Quiestioon syrienne, la tragèdia síria ha eliminat la distància entre el públic i el privat, el general i el particular. Ha esdevingut un assumpte públic els protagonistes del qual, a través dels seus testimonis sobre els horrors que es viuen en aquest territori, reivindiquen que els hi tornin la política i el seu país. Seguint aquesta mateixa línia, l’artista posa de manifest processos menys evidents del conflicte social a Colòmbia i busca sublimar la dignitat d’aquestes societats, el treball polític de les quals es tradueix en una qüestió de lluita en favor de l’apoderament popular. L’artista d’origen colombià, se centra en un conflicte que ha durat més de 60 anys creant un profund abisme entre la política urbana i la rural i el conseqüent abandonament estatal d’aquest territori agrari i dels seus habitants. La sèrie Estibas (2018) presenta diversos pallets, suports ideats per a traslladar mercaderies, amb poètiques imatges calades a la seva superfície. Les figures, inspirades en moments clau del conflicte armat a Colòmbia i en gravats d’època colonial, inscriuen una nova memòria a aquest prosaic objecte eminentment mercantil reconvertint-lo en mitjà, ja no de béns de consum, sinó d’una narrativa històrica molt concreta, la de l’espoli. L’artista tanca el cicle iniciat per les grans empreses explotadores de la terra evocant la naturalesa vacil·lant, entre l’industrial i l’artesanal, d’aquestes plataformes dotant-les d’un nou significat. Davant de cada pallet, les serradures producte de la seva talla reprodueixen la mateixa imatge que remet a aquesta situació històrica i política que ha convertit als camperols en guerrillers. Aquestes representacions estilitzades de caràcter quotidià mostren un altre relat d’una mateixa història diluint la imatge de violència i agressivitat que es té d’aquest col·lectiu i plantejant relats alternatius que encara estan per escriure. En aquesta mateixa tessitura es mou la sèrie de fotografies titulada Desde las montañas (2017), que ens fa viatjar cap a realitats sovint invisibles, on es troben les víctimes de violència i opressió governamental. Aquí l’artista ens presenta el fenomen de les guerrilles contemporànies i ens recorda, un cop més, la realitat que moltes comunitats camperoles són obligades a viure davant els atacs del govern, enllaçant-se amb estratègies de resistència en una lluita armada com a mètode d’acció política. Per tornar de l’oblit al qual són sotmesos, els camperols recorren a les armes com a forma de lluita revolucionària i les seves vides es veuen envoltades en bales. Marcos Ávila Forero dota les seves històries d’una dimensió poètica en reutilitzar la pólvora de les bales, fins llavors necessària per a la confrontació armada, per donar llum a les fotografies i, per tant, als retratats. El resultat és una excelsa il·luminació de les imatges, proferint un enaltiment de les figures que posen. A manera de retrat, Marcos Ávila Forero atorga una dimensió històrica i enalteix les figures d’aquestes persones oblidades i de les seves reivindicacions reprimides. Marcos Ávila Forero aconsegueix fer seu l’espai presentant una sèrie d’obres de diferents formats que estableixen ponts de la memòria analitzant elements del passat i del present. Amb la seva obra l’artista acompanya les lluites d’aquestes comunitats, tan sovint oblidades per la història i la política, i els hi mostra el seu suport contrastant realitats que destaquen el significat de la seva lluita i, especialment, la dignitat de la seva existència. Marcos Ávila Forero, 1983 Les obres del colombià Marcos Ávila Forero (1983, París) submergeixen a l’audiència en la situació complexa dels contextos socials que presenten buscant mostrar una realitat contrastada i abordar el tema de la lluita des del punt de vista de la dignitat humana. Ávila Forero ha participat en projectes al Centre Georges Pompidou (París) i al Palais de Tokyo (París), així com al 43 Salón Nacional de Artistas – Museo de Arte Moderno de Colombia. Les seves obres poden trobar-se en nombroses institucions i col·leccions com el Fonds Régional d’Art Contemporain a Aquitaine, Burdeus, la Fondation d’entreprise Hermès a París i el BPS22, Musée d’Art de la Province de Hainaut en Charleroi, Bèlgica. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells el Découverte des Amis du Palais de Tokyo i va guanyar la beca Hermès. L’any 2014 se li va atorgar el premi LOOP Art Fair a la millor videoinstal·lació. El 2017 participà a l’exposició principal de la Biennal de Venècia, Viva Arte Viva, comisariada per Christine Macel.