L’obra d’Antonio López, al Palau de la Música Catalana

S’ha inaugurat al Palau de la Música Catalana una exposició dedicada a Antonio López (Tomelloso, 1936). La mostra, que es podrà visitar fins al 24 de juny, consta de tres escultures, una de les quals situada a la Plaça del Palau, i dues a la Sala Lluís Millet, així com quatre dibuixos i quatre olis, a més d’un relleu. L’exposició, comissariada per Violant Porcel i Víctor Garcia de Gomar, director artístic adjunt del Palau, s’emmarca en el diàleg amb les arts plàstiques impulsat des de fa sis temporades per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que posa en contacte l’arquitectura modernista del Palau, en aquesta ocasió amb l’obra d’Antonio López, un del artistes convidats de la temporada 2017-18. Una exposició de format reduït però que presenta les diferents disciplines artístiques que treballa l’artista i que recorre alguns dels temes centrals en la seva trajectòria, com l’ésser humà i el seu entorn. Així, per mitjà de l’escultura, l’artista reflexiona sobre la infància, un tema que tracta des dels inicis, en aquest cas amb l’escultura Carmen adormida - Nit, que representa el cap d’un nadó, i per a la qual va tenir com a model la seva neta. L’escultura també li serveix per reflexionar sobre la maduresa de l’esser humà, representada al Palau per les escultures Home i Dona, aquesta darrera inèdita, i ambdues basades en les escultures homònimes de la col·lecció del Museo Reina Sofía. Uns éssers humans a qui Antonio López despulla de qualsevol atribut superflu, a la recerca dels valors intrínsecs. El gènere de la natura morta és una altra temàtica present a la mostra, mitjançant dibuixos, olis i un relleu. El gènere, abordat per Antonio López amb múltiples disciplines artístiques, li serveix per explorar la seva quotidianitat. Als anys seixanta i setanta creà una obra en què la presència dels aliments es traduí en un treball farcit de matisos, d’expressió intensa i crua. Als anys vuitanta atorgà importància al bodegó per mitjà d’un dibuix depurat en què la línia s’erigeix com a protagonista. El darrer gran tema de l’exposició és el pas del temps, que, sens dubte, esdevé una preocupació constant en l’artista i que un element com les flors, en aquesta ocasió representades en tres olis, li dona la possibilitat d’aprofundir-hi amb diversos punts de vista. Des de la voluntat de fixar l’instant, amb totes aquelles subtileses que el nodreixen, fins a una indagació vinculada a l’exaltació d’allò efímer i la seva fragilitat. En aquesta exposició, les obres precedeixen majoritàriament de la col·lecció de l’artista, així com de particulars, com la Fundació Sorigué, que ha prestat l’escultura Carmen adormida - Nit. "Em situo de manera que les coses em quedin molt frontals, atorgant-hi gravetat.”Amb aquesta visió, Antonio López s’aproxima a la realitat que l’envolta, alhora que s’endinsa en les seves escletxes, i pot concebre’n els aspectes físics i psicològics que la componen. Aquest acostament és filtrat per una mirada eixuta que li permet copsar-ne l’essència. El diàleg del Palau i la seva arquitectura modernista amb les arts plàstiques ha presentat en anys successius obres de Bill Viola, Louise Bourgeois, Joan Miró, Antoni Tàpies, Eulàlia Valldosera, Perejaume, Jaume Plensa, Kiki Smith i Santi Moix.