La Capella, carrer Hospital 56, presenta a partir del 25 d'abril i fins a l’1 de juliol A Break can be what we are aiming for d’ Irina Mutt, i SSSSSSSilex de Paco Chanivet, dues propostes expositives seleccionades en la convocatòria BCN Producció 2017-2018 de La Capella.
A Break can be what we are aiming for, que es podrà veure a la Sala Gran, parteix d’ una cita directa de l’autora Sara Ahmed que ens remet a la noció de ruptura, de trencament, però també de pausa, d’interrupció. L’element fràgil pot ser una estructura, un context o una situació que ens va desgastant, trencant, fent mal. El fet de sentir-nos vulnerables fa que ens calguin espais segurs i de trobada on recuperar forces i fer família, grup, tribu, guerrilla. Cuidar-se un mateix i cuidar els altres és també un acte polític. Tenim alguna manera de relacionar-nos amb la ruptura que no busqui la restauració del que s’ha trencat? Quedar-se a fora pot ser l’espai segur. Un trencament podria ser allò que volem, ser esquerda i martell a la vegada. Les obres i els formats per a aquesta exposició circulen i travessen aquestes idees entorn de la vulnerabilitat com a potència, l’energia de ser derrocat i derrocar a la vegada, buscant, en un doble sentit, la idea d’espai segur i també la possibilitat d’expandir-se, de circular de manera fragmentària i col·lectiva.
A la mostra s’hi podran veure exposades peces dels artistes Mycket, Susanne M. Winterling, Girls Like Us, Merrit K., Alok Vaid-Menon, Marit Östberg, Laia Estruch i Adriana Minoliti. I participaran a les activitats programades Lucía Egaña, Hector Acuña i Tami T.
Activitats:
24 de maig de 2018
When we are together we can be everywhere
Projecció de la pel·lícula de Marit Östberg When we are together we can be everywhere. Projecció de curtmetratges seleccionats per Héctor Acuña de la seva col·lecció Pornífero Festival. Xerrada amb Marit Östberg, Héctor Acuña i Lucía Egaña.
8 de juny de 2018
Moat, de Laia Estruch + Girls Like Us
Presentació de Moat, de Laia Estruch, i lectura del col·lectiu Girls Like Us.
27 de juny de 2018
Mycket + Tami T.
Performance del col·lectiu Mycket i festa final amb concert de Tami T.
A la Sala Petita, Paco Chanivet presenta SSSSSSSilex. Subvivim en l’era de l’alta definició i la baixa empatia. Darrere el règim de la transparència s’hi amaga la dictadura dels objectes especulars. La identitat s’ha fragmentat en cibermorfemes: filtres, “m’agrada” i altres clics. La promoció massiva és la nova fe i un tallafoc immunològic desactualitzat transforma l’alteritat en horda de World of Warcraft. Als peus de la vall del Silici, una col·lecció de dits llisca sobre les aigües negres d’un llac congelat; en les seves profunditats, un sortilegi titil·lant tanca l’energia eròtica en una sala de xat cartesiana. Por i fàstic a AliExpress. El temps es torna historial de compres i el programari predictiu assetja l’accident. Filòsofs pornoexistencialistes debaten les diferències entre societat de l’espectacle i societat espectral: “Ne vous connectez jamais” a la façana d’un centre de dades. A la llunyania, el plor escòpic d’unes veus en autotune s’ofega en un mar quantificat. Greenpeace protegeix Tecnogaia. Guerra freda de dades pel control de les lectures minucioses i pobres. Nick Land, premi Nobel de la Pau. Manifestants ciberrealistes assalten la indústria parapsicològica: no a les xarxes de fantasmes hiperconnectats. Steve Jobs cargo cult. Quan les rialles es converteixen en smile, només ens queda dir “LOL”.
A la imatge, "A Break can be what we are aiming for" d’ Irina Mutt.