Aquest divendres, 22 de febrer, s’inaugura «Xicu Barraca – Jordi Cabanyes. Convivències» a la seu de la Fundació Fita (19 h), a la Casa de Cultura de Girona. Es tracta d’una mostra comissariada per l’arquitecte i patró de la Fundació, Kim Bover, i emmarcada dins del cicle d’exposicions «Diàlegs III», promogut des de la mateixa Fundació.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 17 d’abril de 2019, és un diàleg entre dos artistes contemporanis de la comarca del Pla de l’Estany i, també, aprenents de Domènec Fita: Xicu Cabanyes (Serinyà, 1946) i Jordi Bosch i Lleó (Banyoles, 1957), més conegut com a Barraca, el nom de la masia de la seva família a les rodalies de Banyoles. L’artista Domènec Fita els descriu d’aquesta manera a l’article “Xicu Cabanyes i Barraca”, que apareix al catàleg de l’exposició Xicu Barraca Jordi Cabanyes, mestres artistes: «Ambdós són desmitificadors d’hipocresies i de dogmes, i això sol també és un valor que fa lliures a les persones i les ajuda a saber discernir i a tenir iniciativa».
En el catàleg, apareix l’escrit “Desvetllament del paisatge, retorn a la mina” de l’historiador de l’art Alexandre Roa Casellas: «És evident que Xicu Cabanyes i Barraca comparteixen el paisatge del Pla de l’Estany, així com sovint l’espai expositiu, ja que Barraca ha exposat alguns dels seus treballs al bosc de Can Ginebreda o al seu restaurant. L’un ha pintat el paisatge i l’ha acabat representant; l’altre, l’ha omplert i n’ha expressat la seva força creadora. Comparteixen, en tot cas, una consciència al voltant de l’entorn natural, de la relació entre aquest i l’ésser humà i de la seva naturalesa construïda i potencial poètic».
Ramon Folch i Josepa Bru, a l’article “Metapaisatges” del mateixa catàleg, enquadren l’obra dels dos artistes en una síntesi a l’entorn del paisatge: «Les nivopintures de “Barraca” o el conjunt escultòrico-forestal de Can Ginebreda creat per Xicu Cabanyes sí que són paisatges, concretament metapaisatges generats per la mà de l’artista en col·laboració amb preexistències naturals, siguin rasos innivats o alzinars amb roures. Són metapaisatges fruit del gest artístic creatiu, però paisatges al capdavall».
Obres inèdites
Les obres reunides són recents i pràcticament inèdites. Per una banda, Barraca aporta obra executada els darrers anys i feta a partir de peces que va exhibir al Bosc de Can Ginebreda: quadres en fornícules on es barregen pintura i escultura figurativa; escultures metàl·liques; pintures amb figures humanes i d’altres sèries abstractes; quadres de petit format amb referències als seus metres: Torres Monsó, Lluís Güell, Joan Miró, Joan Brossa, Tàpies i el mateix Xicu Cabanyes. A part, Barraca presenta poemes visuals i documents fotogràfics de les seves particulars accions artístiques, batejades com a “Nivopintura” per l’historiador de l’art Jaume Fàbrega. Barraca, alpinista i escalador, va començar a crear accions pictòriques efímeres amb la neu com a suport a partir de l’any 1985.
El comissari Kim Bover valora la seva obra: «En Barraca dibuixa, pinta, modela, esculpeix amb ull crític, analitza en profunditat mestres antecessors seus que li proporcionen els fonaments de la seva obra i en són referents que no vol oblidar. Té en el seu fer obres efímeres, sobre un llenç de gran format on activa colors en el paisatge, a diferència d’en Xicu, que col·loca la seva obra dins el paisatge».
Per la seva banda, Xicu Cabanyes, el creador del concorregut bosc eròtic de Can Ginebreda de Porqueres, igualment proposa peces fins ara mai mostrades. Deixa de banda els grans motlles per a conversar amb l’obra d’en Barraca, a través de treballs
de petit format: foses d’alumini, marbres, fusta, bronze i acer. De manera complementària, posa en relleu peces d’orfebreria, penjolls i anells, així com dos llibres, “incunables” en paraules del comissari Kim Bover, disposats en un faristol i que també es projectaran en format audiovisual.
Tot i això, es col·locaran dues escultures de gran format i s’ensenyarà el seu procés de creació amb el motlle de l’escultura Francesco (2018), inspirada en el Papa de l’Església Catòlica, del Bosc de Can Ginebreda. Una altra obra destacada és Humanitat (1987), un mural de talles de fusta. I és que Cabanyes va començar la seva trajectòria artística treballant en l’ofici de restaurador de mobles, a principis dels anys seixanta. «En Xicu Cabanyes és un autodidacta, i les ajudes que ha pogut rebre han quedat desbordades per la seva potència abassegadora, barroca i apassionada, la de l’artista encès per l’art», recalca Domènec Fita.
Al llarg del recorregut de la mostra, s’han preparat dos vídeos: un de presentació del Bosc de Can Ginebreda i un altre que recupera una trobada entre els dos artistes amb Domènec Fita i Àngela Rodeja, exgalerista i esposa de Fita.
A les imatges, Jordi Bosch "Barraca" i a sota, Xicu Cabanyes.