Juan Carles Lozano, a La Grey

La Grey Espai de creació contemporània, carrer Sant Llorenç 3 de Tarragona, presenta a partir del 8 de juny l'exposició de Juan Carles Lozano, Des (cobrir). Com explica Esther Lozano, "Paul Klee en 1915, davant l'horror de la Primera Guerra Mundial, va escriure en els seus diaris "Per treure a mi mateix d'entre les ruïnes, hauria de volar. I vaig volar. En aquest món destrossat ja només viu en el record ". Volar implica desaparèixer. El 1921, Walter Benjamin va veure la seva pintura Angelus Novus i la compra. Aquesta aquarel·la va ser una inspiració constant i un objecte de reflexió; sobre l'ésser alat en 1940 va escriure "[està] pel que sembla en el moment d'allunyar-se alguna cosa sobre la qual cosa clava la mirada. Té els ulls desencaixats, la boca oberta i les ales esteses. L'àngel de la història ha de te-nir aquest aspecte. La seva cara està tornada cap al passat ". Benjamin va morir un dimecres 26 de setembre de 1940 i amb ell les pertinences que cabien en una maleta, entre elles un manuscrit "més important fins i tot que la seva pròpia vida", un text que no podem llegir perquè ja no existeix. Dos dies després va ser enterrat a Portbou. Llavors la seva presència es va convertir en absència i va desaparèixer. Igual que l'Àngelus Novus dóna l'esquena al futur i mira al passat Juan Carlos Lozano proposa una reflexió sobre la presència de l'absència, el palimpsest i la memòria mitjançant la superposició d'imatges i textos. Amb caràcter destructiu ha treballat un llenç a partir de sis capes, 6 pintures que progressivament esdevenen despulles que existeix. El contingut de les obres es ESCON-de, s'apaga, s'esborra i es transforma devorat per la setena imatge: la visible en el present. Un present ple d'empremtes del passat, restes tot just perceptibles que permeten-ten imaginar el eliminat. Entre les "ruïnes" es pressenten senyals de les absències, i perquè aquestes siguin visibles es reprodueix el seu passat mitjançant un registre fotogràfic que alberga somnis d'eternitat a immortalitzar l'instant. L'art figuratiu més antic té uns 40.000 anys, 35.000 anys més que l'escriptura. És evident que els éssers humans van pintar molt abans que van escriure. Lozano super-posa pintures que es destrueixen parcialment i sobre elles traça una escriptura, i una altra, i una altra ... que destrueix el seu sentit. La pràctica d'esborrar i reescriure és inherent al document des de la més remota antiguitat. Les obres d'aquesta exposició són enigmes perquè diuen una cosa i al mateix temps ho amaguen; el seu llenguatge és indesxifrable". A la imatge, obra de Juan Carles Lozano.