"Fake Paradise" a la galeria És-Fera

La galeria És-Fera 72, Sant Cugat del Vallès presenta de l'1 de febrer al 21 de març del 2019 Fake Paradise, exposició col·lectiva amb obres de Mariona Berenguer, Pere Chirino, Marta Corada, Sabine Finkenauer, Nicole Gagnum, Fritz Krieg, Sandra Partera, Nathalie Rei, Carol Solar. La mosta està comissariada per Nathalie Rey. "Fake Paradise" abasta dos conceptes que en principi no tenen per què relacionar-se que són d'una banda el model cultural popular actual i per una altra l'univers obsessiu que l'artista pot arribar a fabricar per si mateix. La societat de consum ha arribat a tal extrem que la competència s'ha tornat ferotge entre qui o què ens pot oferir la felicitat (material) més immediata. Tot ha de ser agradable i perfecte, des de l'oficina del banc fins al dinar dels nens. La cultura popular (i no tan popular) - que no deixa de ser un reflex de les preocupacions i interessos de determinada societat, va adherir-se de ple a una estètica cada vegada més atractiva i envoltant, des de la creació de Disney de fa gairebé un segle fins a la K-pop d'aquesta última dècada. Serà per necessitat, o per voluntat, però hem tornat a la infància, quan suposadament érem més feliços. I aquí ve la doble contradicció; perquè el món segueix tan violent com sempre i poc té a veure amb aquesta estètica kawai que es va originar al Japó i va aconseguir un èxit planetari, així com tampoc existeix el paradís perdut de la infància com bé es va encarregar de demostrar la psicoanàlisi. Feta aquesta constatació, mirem del costat de l'artista, ja que el seu paper dins de la societat s'ha hagut d'ajustar a mesura que aquella va ser evolucionant. Sempre hi ha els que juguen de ple en les regles del sistema o aquells ermitans romàntics, i tot el ventall que es desplega entre aquests dos extrems. Però en qualsevol cas, hi ha un denominador comú que és l'univers singular de cada un viscut per l'artista com una mena de refugi. I aquí és quan potser els dos conceptes anteriorment enunciats s'ajunten: l'univers creatiu de l'artista seria una versió reduïda de l'imaginari col·lectiu que es reflecteix en la cultura popular. De la mateixa manera que l'artista transcendeix la realitat amb la seva obra, qualsevol individu busca refugiar-se en universos paral·lels plens de mànigues i altres artefactes seductors. Els artistes que participen en aquesta exposició han estat escollits per l'ambigüitat que caracteritza la seva obra en el límit entre dos mons, oscil·lant perillosament entre el bell i el lleig, l'atracció i la repulsió, de manera més o menys aguda segons l'artista, sent l'objectiu la creació d'un enèsim univers de substitució, en aparença molt bonic, però que pot convertir-se en un malson com en els contes de fades. Cada artista, amb la seva sensibilitat pròpia, entra en aquesta dialèctica des d'un prisma diferent: des de l'univers de la infància pel que fa a Finkenauer i Partera, l'excés d'una estètica neo barroca orgànica de part de Chirino i Solar, l'estranyesa dels monstres de Fritz Krieg, Meimei i Rei, o bé la voluptuositat contrariada amb Gagnum o la negació del sofriment amb Berenguer. A la imatge, Sandra Partera. Dibuix lliure. Ceràmica i llapis de color, 2018.