El Museu d’Art dedica una retrospectiva a Josep Aragay

El Museu d'Art de Girona ha inaugurat l'exposició Josep Aragay, temperament noucentista, un repàs a la trajectòria artística d’un dels personatges més rellevants del noucentisme. La mostra, produïda pel Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el Museu Municipal Josep Aragay de Breda, presenta una extensa revisió de l’obra i la trajectòria vital d’aquest artista polifacètic. Una mostra que pretén posar en valor i recuperar la trajectòria artística i vital d’un artista fidel al noucentisme. Seguint amb la seva voluntat i proposta d’ esdevenir epicentre i altaveu de l’estudi i difusió de l’art de les comarques gironines, el Museu d’Art de Girona ha estès la mà al Museu Municipal Josep Aragay de Breda, amb qui ha treballat els continguts i la proposta expositiva. Alhora, altres institucions i col·leccionistes privats han cedit obra per complementar l’exposició i, sobretot, per ajudar a mostrar l’Aragay més desconegut: el dibuixant i ninotaire, el teòric de l’art, i el defensor de l’ideal noucentista a ultrança, fins a la seva mort. Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 – Breda, 1973) va ser un dels personatges més rellevants del panorama cultural del noucentisme. Dibuixant, gravador, pintor i ceramista, Aragay va ser també poeta, professor, polític i teòric de l’art. Polemista incansable, va influir de manera decisiva en el debat intel·lectual entre classicisme i modernitat dels anys vint i va defensar l’ideal noucentista fins al final de la seva vida. Va ser la fidelitat a aquest ideal allò que en un moment determinat el va fer gran i també, el que l’acabaria enfonsant i abocant a l’oblit. Han calgut molts anys per restituir la memòria d’aquest artista fonamental de l’art català contemporani, que es va comprometre amb els ideals de la República i que va veure frustrada la seva carrera durant els anys del franquisme. L’exposició Josep Aragay, temperament noucentista s’inicia, a manera de pròleg, amb la presentació de la seva obra més coneguda: els plafons ceràmics de la font de Santa Anna de Barcelona. L’any 1918, s’inaugurava la restauració de la font de Santa Anna, encarregada per la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Barcelona el 1917 i realitzada per Josep Aragay amb la col·laboració de Francesc Quer, el seu mestre ceramista. Les rajoles de la font de Santa Anna, de les quals s’exposen els dibuixos preparatoris i el full d’encàrrec, són considerades avui com un dels tresors més preuats del noucentisme ceràmic i són, tal vegada, l’obra més coneguda de l’artista. És en els plafons ceràmics de la font on Aragay mostrarà un canvi d’orientació artística en la seva trajectòria. Acabat d’arribar d’un viatge a Itàlia, que va suposar un abans i un desprès en la seva obra i en la seva vida, abandona antics barroquismes i aposta, de forma radical i per sempre, per un llenguatge clàssic basat en l’harmonització de les formes populars. Un segle més tard, l’obra d’Aragay es manté en el seu lloc com un dels testimonis més representatius de la ceràmica noucentista i de l’artista. La mostra es pot visitar fins al 27 de setembre del 2015.