El doctor Pompeio Pascual passarà a la història per la seva humanitat i per la seva trajectòria pictòrica. Excel·lent persona, home culte i educat, el recordaré sempre com un metge singular disposat a fer favors i a visitar als seus pacients a l'hora que calgués del dia o de la nit… pacients de diferents poblacions, transmitent a tots serenor i confiança. Algunes persones que no arribaven a entendre la seva vessant artística el veien diferent, tal vegada excèntric, opinió positiva i interessant, ja que, afortunadament, també ho va viure en Dalí, en Josep Pla i l'Albertí, tots ells gent incompresa i “tocats” magistralment per la Tramuntana, màgic privilegi que molts voldríem posseir.
Treballador constant, tenaç, innovador, creatiu, admirador i amic de reconeguts pintors. Il·lustre personatge de Llagostera, molt popular i amable que, de manera generosa, va col·laborar amb el Club d'Escacs, Casino, Club de Futbol, Hospital, Escoles… sempre involucrat al seu estimat poble. Amb els poemes, pintures i exposicions va prestigiar el nom de la població, essent el més reconegut i fidel ambaixador. Col·leccionista de quadres i també de “Quixots”, el senyor Pascual ha tingut la fortuna de dibuixar, pintar i escriure amb llibertat. Jo que també he fet sempre el que m'agrada el comprenia, l´admirava i el valorava tant com a persona com a artista.
Sempre dic que “si perdem la il·lusió ho hem perdut tot”. Per això avui, afectat i trist pel seu traspàs, no vull perdre la il·lusió de retrobar-lo.
Estimat amic “Peio”, vas escriure que jo faria “màgia en el cosmos”, si ha de ser així, no dic res més. A reveure!
(*) Il·lusionista
A la imatge, Peio Pascual amb la seva dona.