El gravat de Piranesi i la fotografia d'Humberto Rivas a Artur Ramon Art

Del 30 de gener al 24 d'abril de 2020, l'espai Artur Ramon Art de Barcelona acull l'exposició Giambattista Piranesi, Humberto Rivas. Gravats i fotografies. Amb dos rsegles de diferència, els gravats de l'artista venecià Giambattista Piranesi (1720-1778) i les enigmàtiques fotografies de l'artista argentí Humberto Rivas (1937-2009) obren les portes a un món de somni, poètic i misteriós, fruit de les seves ments visionàries. Comissariada per José A. Aristizábal, la mostra Giambattista Piranesi, Humberto Rivas. Gravats i fotografies és un projecte que acosta solituds a través del pont de l'art. Piranesi fou un arquitecte, investigador i gravador italià. Va fer més de 2000 gravats d’edificis reals i imaginaris, d’estàtues i de relleus de l’època romana, així com dissenys originals per a xemeneies i mobles. Va estudiar Arquitectura a Venècia amb el seu oncle Matteo Lucchesi, que era Magistrato delle Acque a la Ciutat. Allí va descobrir les obres de Palladio, Vitrubio i alguns edificis de l’Antiguitat. Quasi no va exercir com arquitecte (només es va edificar l’església de Santa Maria del Priorato, on el van enterrar), però aquests estudis li van permetre dibuixar amb major facilitat i tot i així va signar alguns gravats com Piranesi architetto. L'estètica d'Humberto Rivas està orientada a descobrir el vessant ocult de la persona retratada. Més endavant va començar a introduir en la seva obra el misteri de les identitats i la poètica del silenci i de l’absència. L’estreta amistat que durant aquells anys i fins a la mort va mantenir amb el fotògraf Anatole Saderman, a qui considerava el seu mestre, fou transcendental en la seva evolució com a fotògraf. La seva arribada de Buenos Aires el mes de febrer del 1976 va ser significativa per a l’entorn cultural de la ciutat comtal, i l’impacte que va causar la seva obra va aglutinar tots els qui desitjaven posar en valor la fotografia creativa, que en aquells moments es trobava en una situació de marginalitat respecte d’altres disciplines artístiques. Humberto Rivas vivia el retrat com un desafiament; per a ell era el repte d’aconseguir plasmar la seva pròpia visió traspassant la imatge estereotipada amb què el model es presentava al seu estudi. Paral·lelament, i cada vegada amb més intensitat, va explorar el tema del paisatge, sobretot l’urbà, i durant els anys setanta i vuitanta va enunciar una poètica intensa del pas del temps i del tractament de la llum que, sumada a la precisió tècnica necessària, van convertir els seus paisatges en icones de l’art contemporani.