Assumpció Mateu: el contacte amb la naturalesa

Des de fa poc més d’un any, després de més de tres dècades a cavall entre Barcelona i Jafre, ha decidit instal·lar-se únicament en aquest petit poble del Baix Empordà. Allà hi té la casa taller, on resideix i treballa, a més a més d’un showroom que vol convertir aviat en espai de trobada multidisciplinari que uneixi art i natura. Així, les seves obres neixen en aquest racó del territori català per viatjar després per tot el món. Assumpció Mateu (Girona) exposà internacionalment. Primer foren Milà i Brussel·les. Poc més tard, Lanfranco Bombelli li obrí les portes de la capital francesa, on a partir de llavors exposà assíduament. La relació amb les galeries barceloneses la encetà amb la galeria Àmbit i la continuà amb l’antiga galeria Trama. El 1989 fou convidada per Anthony Caro a participar en uns tallers a Nova York, els Triangle Workshop, que suposaren l’entrada en territori nord-americà. Paral·lelament, començà a exposar al Líban i Dubai. I des de fa uns anys ha fet també el salt a la Xina, on té diversos projectes en marxa. Entre aquests, hi ha el disseny integral d’un petit hotel temàtic sobre la poesia i el vi blanc xinès a Zhangjiajie, a la regió de Hunan. Començar en temps difícils. Assumpció Mateu inicià la seva trajectòria artística els últims anys de la dictadura, un moment tens en què, si bé s’albiraven aires de canvi, encara es respirava un ambient de repressió. Fou en aquesta època quan inicià la sèrie Presons íntimes, tota una declaració d’intencions i un posicionament vital que fou la llavor de gran part de l’obra ulterior. Art íntim però compromès amb el present, és un moment de recerca tant artística com personal que beu de fonts tan diferents com ara la pintura, la literatura, la poesia o el cinema. Explora amb diferents tècniques, formats i materials per acostar-se a les obres de Tàpies, Millarès, Burri o Motherwell. Cartrons, fustes, papers, plàstics i teles que crema, cus i rasca per aconseguir obres en què la textura és la protagonista. Superfícies rugoses de terra, pols de marbre i serradures sobre les quals adhereix esparadraps, cordes, draps… Empremtes, ditades i petjades prenen una forta presència per acabar formant un llenguatge particular ple de simbolisme. El foc és també un dels elements repetitius que forma part d’un univers creatiu que s’estén fins al present. Néixer, morir, renéixer. Iniciada el 2004, les obres que conformen Bosc cremat no es poden entendre si no és com a part d’una sèrie de marcat caràcter biogràfic. Fou la visió d’un bosc cremat en un moment emocionalment difícil l’espurna que inicià el que ha estat un dels projectes més importants, destacats i reconeguts. Foc que destrueix però que també neteja i purifica, la imatge del bosc cremat esdevé metàfora de la mort i la renaixença. Paisatge destruït on regna la mort i el silenci, reverbera l’estat interior de l’artista per l’amic que ens abandona per sempre. El procés creatiu es converteix inevitablement en procés curatiu. Assumpció Mateu “parteix del caos per arribar a l’ordre”. Mentre pinta, es reconcilia amb la vida.  Si a les primeres obres que formen la sèrie predominen els grisos i els negres, a poc a poc comencen a aparèixer tonalitats més clares. Aíxí, les últimes obres ja són de color blanc, símbol d’esperança i de tornada a la llum després de la foscor. Són polisèmiques, tant colpidores com esperençadores. Espais esquinçats que obren una ferida però també escletxes per on comença a entrar la llum. És precisament d’aquest treball d’on parteix el binomi que estructura la sèrie en què està actualment immersa. Les llums i les ombres, imatges dicotòmiques que, com la fulla que es reflecteix al nostre rostre o l’ombra de l’arbre que ens acompanya una nit mentre passegem, fan que allò real i allò irreal es toquin. Les obres de Mateu neixen sempre del contacte amb la naturalesa. Un dels millors exemples el trobem a La Vinya dels Artistes –projecte ideat per Guinovart als terrenys de Mas Blanch i Jové– on un enorme marc de ferro ens enquadra tres alzines entrellaçades entre les quals brota una escala de 14 metres tot just perceptible. Instal·lació escultòrica plena de simbolisme, Emmarcant el somni: diàleg, juga també amb els reflexos i els emmirallaments. Aquesta interpel·lació directa a l’espectador que caracteritza molts dels treballs de Mateu, la veurem també en un dels projectes inèdits que sortiran a la llum durant el pròxim any. Són petites capses de fusta que amaguen diàlegs, objectes que parlen directement amb l’espectador, qui s’hi veurà reflectit, literalment i metafòricament.  Projectes de futur. Per a aquest any que ara s’inicia prepara tres grans exposicions en centres culturals catalans. El mes de juliol ocuparà tot l’espai expositiu de Les Bernardes de Salt amb obres de vídeo, pintura, escultura i fotocollage, que mostraran el camí que ha fet els últims anys. Serà la idea de la naturalesa com a metàfora la que articularà la mostra. Durant els mesos de setembre a desembre, exposarà treballs inèdits a la Fundació Marguerida de Montferrato de Balaguer. Paral·lelament, la Fundació Valvi de Girona li dedicarà una semiretrospectiva on es podran veure alguns dels treballs més recents al costat d’obres emblemàtiques. Com a culminació, prepara també una mostra individual a Beirut, on mostrarà l’obra pictòrica nova.