Vidal Balaguer: crònica d'una desaparició pactada a la Gothsland

La Galeria Gothsland de Barcelona presenta del 4 al 27 de maig del 2017 una exposició de Vidal Balaguer. Vidal Balaguer és un nom que resulta familiar però del qual sabem ben poca cosa. És el nom que evoca un de tants artistes catalans apareguts a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Ens parla de la bohèmia, de les tertúlies de cafè, de les exposicions, de la pintura... però també de la misèria, de la cara més fosca de la vida. L’aparença amable i lúdica de la vida bohèmia de l’artista amaga ombres profundes i obscures, amargues i dures. Endut per ideals utòpics, enfrontant-se al mercat de l’art i al pes de la usura, Vidal i Balaguer provà de dur una vida fidel al seu art i els seus valors. Potser per això el temps l’ha tractat com si no hagués existit mai, com si fos una invenció fantasiosa, al límit de la realitat i la ficció. La galeria Gothsland, en col·laboració amb la Fundació Herzog, presenta un total de trenta obres procedents de diverses col·leccions que evoquen amb certa nostàlgia la nova figura de Vidal Balaguer. La presentació coincideix amb la presentació d’un còmic, elaborat per Zidrou i Oriol, que relata la història d’aquest pintor misteriós. Segons s’hi explica, Vidal Balaguer va néixer a Barcelona, al carrer Joaquim Costa, i era fill del farmacèutic Esteve Balaguer, pintor aficionat, que esperonà els dots pictòrics del jove Vidal. Ingressà a la Llotja, on rebé ensenyament acadèmic. Però la seva veritable escola va ser als carrers de Barcelona i a través dels seus amics, Picasso, Mir o Torres Campalans. De fet, tota aquesta història, portada a la ficció del còmic, es revela a través de les paraules que Joaquim Mir, ja vell i cansat, explica a la seva model. El fet és que, arribats a l’any 1900, es perd per complet la pista d’aquest pintor. El seu rastre desapareix en el temps i en l’espai, endut per la follia d’un amor romàntic, asfixiat per un temps que no és el seu perquè, de fet, el seu temps no existeix. Al còmic s’assegura que totes les informacions incloses en aquest llibre provenen de les investigacions de la historiadora Roser Domènech, de la Universitat Autònoma de Barcelona; malgrat tot, no hi hem pogut contactar: “El número al que llama no existe.” Tot resulta estrany i enigmàtic en aquest procés de recerca i exposició. El còmic elaborat per Oriol en col·laboració amb Zidrou ens dona les claus necessàries per destriar el gra de la palla, per saber què hi ha de cert en tota aquesta història, per descobrir els enigmes d’un temps passat per sempre, d’un temps que s’esborra com s’esborra el món del pintor, espectre d’un rei Mides que esborra de la realitat tot allò que pinta. Oriol ja du una llarga trajectòria com a il·lustrador que l’avala. Ha volgut tenir cura en aquesta publicació de tots els detalls: ha estudiat els paisatges, fidels a la realitat barcelonina de l’època, els interiors, els personatges. També Zidrou, guionista belga de renom, ha jugat aquí un paper important de documentació, anàlisi i, sobretot, inventiva. L’ocasió perfecta per conèixer de prop l’obra i l’entorn d’aquest pintor, totalment desconegut, per introduir-se en els mons de la irrealitat, serà el dia 4 de maig, a la galeria Gothsland, acompanyats dels principals artífexs d’aquesta recuperació insospitada, fins al 27 del mateix mes. A la imatge, Vidal Balaguer Carbonell. Retrat de Pablo Picasso.