Focus Engelhorn, nova plataforma per a la promoció de les arts i el patrimoni cultural

Neix una nova plataforma per a la promoció de les arts i el patrimoni cultural, per a la protecció del territori de la Costa Brava i per fomentar la integració social: Focus Engelhorn –que desenvoluparà la seva activitat a la Finca Bell-lloc, el Celler Bell-lloc, el Mas del Vent i el Mas Salvà, a Palamós– és l’expressió de la passió de Kurt i Carmen Engelhorn per la cultura, el paisatge i la societat d’aquest tros de costa mediterrània. Aquesta nova iniciativa, singular i plantejada des de la passió per cultura, l’amor a la terra i el compromís amb la gent, comença a caminar de la mà de la família Engelhorn, propietària dels diversos espais, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Palamós i la Diputació de Girona. Sota la direcció artística del crític d’art i gestor cultural Ricard Planas, bonart cultural, Focus Engelhorn treballarà estretament amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya; la Fundació Premediterrània; la Fundació Lluís Coromina; la Fundació Bunka; la Fundació Estany; la Fundació Mas Casadevall i l’Institut de Recerca Holística de Montserrat. Tres eixos: Arts, paisatge i integració. El pla d’actuació de Focus Engelhorn se centra en tres eixos, cadascun dels quals preveu la posada en marxa d’accions concretes i amb immediatesa: Focus Engelhorn (Arts).En aquest àmbit, i com a primer pas, Focus Engelhorn obrirà al públic el Claustre del Mas del Vent. El públic podrà accedir a aquest espai a través de visites guiades, a partir del mes de gener. En la mateixa línia, Focus Engelhorn, conjuntament amb l’Ajuntament de Palamós i la Fundació Premediterrània per a la conservació, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural i marítim, programarà visites guiades a través del Museu de la Pesca de Palamós. Més endavant, la nova plataforma promourà l’edició d’un llibre sobre el Claustre del Mas del Vent, a càrrec del catedràtic d’Història de l’Art Eduard Carbonell. La signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament farà possible engegar les visites a aquests espais sota el paraigües de Focus Engelhorn. D’altra banda, es duran a terme, també, visites guiades al Celler Bell-lloc, ubicat a la finca Bell-lloc i dissenyat per l’equip RCR Arquitectes (Aranda Pigem i Vilalta), impulsors de la Fundació Bunka, un dels partners de Focus Engelhorn. El celler, en si mateix, és una obra d’art que mereix ser visitada i experimentada, que sorprèn per la seva audàcia i que impressiona per la simbiosi perfecta amb l’entorn natural. Construït sota terra amb planxes d’acer que s’inclinen en diferents direccions cap a la superfície, el celler es confón amb el terreny i conforma un laberint de passadissos subterranis. Il·luminats per la llum natural que entra per les escletxes de l’estructura, els diversos espais del celler són un estímul per als cinc sentits, amb el vi com a gran protagonista. L’arquitecte Manolo Marín (Girona) i la Fundació Bunka, dedicada a la recerca i la difusió de l’arquitectura i la construcció, dirigiran i programaran les visites. L’espai ideat per RCR Arquitectes, d’altra banda, acollirà les “obres vivents” de quatre creadors de primer ordre pertanyents a disciplines diferents: el cineasta Albert Serra; el pioner de l’art electrònic a casa nostra, Marcel·lí Antúnez; el fotògraf Francesc Guillamet, l’artista i performe Kiku Mistu (El Cultural Imaginari) i el músic Natxo Tarrés (Institut de Recerca Holística de Montserrat). De la seva banda, els artistes plàstics Xavier Escribà i Xavier Medina-Campeny exposen al Mas del Vent. Focus Engelhorn (Paisatge).Una pàgina web www.focusengelhorn.com, donarà a conèixer aquells creatius l’obra dels quals pivota a l’entorn del concepte de paisatge. Aquesta iniciativa es durà a terme en col·laboració amb la Fundació Lluís Coromina, la revista bonart i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que dirigeix el catedràtic de Geografia Humana, Joan Nogué. Focus Engelhorn (Integració).Com a primera acció en aquest àmbit, i d’acord amb l’Ajuntament de Palamós, el Celler Bell-lloc cedirà una sèrie d’ampolles Magnum Especial perquè siguin venudes per a recaptar fons per a entitats del tercer sector. La primera acció es va fer aquest diumenge per recaptar fons per la Fira Nadalenca de Palamós, que destina els diners a projectes per a (dis)capacitats intel·lectuals. Un sector amb el qual focus va col·laborar ja de la mà de la Fundació Estany en el projecte i exposició d’Artistes Outsiders fa uns mesos. Els vins elaborats al Celler Bell-lloc, sota la supervisió de l’enòleg Josep Trallero, han rebut recentment le reconeixement del segell de qualitat Girona Excel·lent, impulsat per la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç. Concretament, el premi va recaure sobre el vi Bell-lloc negre jove, de l’any 2013. L’univers Focus (Noms propis) Albert Serra.Neix a Banyoles el 1975. Estudia Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura a Barcelona. Destaca per ser un cineasta poc convencional, amb una estètica i un plantejament cinematogràfic molt particulars. Habitual del Festival de Cannes, on acostuma a presentar els seus treballs, el 2003 va estrenar la seva primera pel·lícula, “Crespià”. Més tard, dirigeix “Honor de cavalleria” (2006), una versió molt singular del Quixot, que va estar gairebé dos anys a la cartellera francesa i que la prestigiosa “Cahiers du Cinéma” va assenyalar com una de les 10 millors pel·lícules de l’any. Amb el seu tercer llargmetratge, “El cant dels ocells” (2008), va guanyar el premi Gaudí. Ha treballat com a actor en el documental “Waiting for Sancho” i en la pel·lícula “Asesino a sueldo”. Té la seva pròpia productora, Andergraun Films, a través de la qual duu a terme els seus projectes. Marcel·lí Antúnez. Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la seva trajectòria avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell denomina “Sistematurgia”. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països, entre els que figuren el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris; l’Institute of Contemporary Arts de Londres; el DAF de Tokio; el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius, entre els que destaquen la Fura dels Baus, companyia de la qual va ser fundador i líder en els anys vuitanta. Ha rebut, entre d’altres, els següents premis i distincions: Primer premi en el Festival Etrange de Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias de Montreal 1999, Premi Max España 2001, Premi FAD 2001 de Barcelona, Menció d'Honor a Prix Ars Electronica 2003 o el Premi Ciutat de Barcelona el 2004. Enguany ha presentat l'exposició “Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos”, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, amb la intenció de donar a conèixer el seu particular mètode de creació basat en aquest neologisme, entès com una dramatúrgia dels sistemes computacionals. Francesc Guillamet. Des que va fotografia els plats d’El Bulli, Francesc Guillamet és el fotògraf gastronòmic per excel·lència. Reconegut internacionalment, ha treballat amb xefs com Ferran Adrià, Joan Roca, Albert Adrià, Carme Ruscalleda i Paco Torreblanca, entre d’altres. RCR Arquitectes. Rafel Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta treballen junts des de 1988 sota el nom de RCR Arquitectes, a Olot. Són Premi Nacional d’Arquitectura 2005 de la Generalitat de Catalunya; Chevaliers de l’Ordre des Arts et des Lettres de la República Francesa (2008); membres honorífics de l’AIA (American Institute of Architectets) des del 2010 i Premi Internacional 2001 “Belgian Buildin Awards”. Són assessors del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i han guanyat diversos concursos internacionals (els més recents: la mediateca Waalsekrook a Bèlgica; el museu Soulages a França; el crematoria de Hofheide a Bèlgica i The Edge Business Bay, a Dubai). Han rebut distincions pels seus projectes, entre els quals destaquen dues obres finalistes als premis de la UE Mies Van der Rohe. Natxo Tarrés. Nascut el desembre de 1974, en la seva etapa universitària va estudiar Història. Aprèn a tocar la guitarra al conservatori. Apassionat de la literatura i el cinema, col·labora estretament amb l’Institut de Recerca Holística de Montserrat (Irehom), centrat en l’estudi de “tots aquells coneixements que permeten transformar, modelar i contemporaneïtzar els valors amb els quals l’home interactua amb la terra”. Eduard Carbonell. Catedràtic d’Història de l’Art (Patrimoni i Museologia) de la Universitat de Girona i d’Història de l’Art Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombrosos articles a revistes nacionals i estrangeres amb una temàtica a l’entorn de l’Art Medieval, el Patrimoni cultural i els Museus, i ha participat en cursos sobre Patrimoni Cultural i Museus en diverses universitats espanyoles i en museus nacionals i europeus. Ha estat Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (1988-1994. Ha estat director General del Museu Nacional d’Art de Catalunya des d’octubre de 1994 fins a desembre de 2005; ha dirigit la instal·lació del museu (Art Romànic, 1995; Art Gòtic, 1997) fins a la seva obertura completa (del Renaixement fins a les Avantguardes del s. XX) el desembre del 2004. Investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, des de gener de 2006 dirigeix el Màster Oficial en Gestió del Patrimoni en l’àmbit local. Xavier Escribà. Nascut a París, el 1969, inicia la seva formació pictòrica a la Facultat de Sant Jordi de Belles Arts de Barcelona. El 1990 celebra la seva primera exposició a l’Institut Francès de Barcelona. Posteriorment completa els seus estudis a parís i Hèlsinki. Després de viatjar, també, a Nova York, l’any 2005 torna a l’Empordà, on finalment s’instal·la a Terrades. Ha exposat a París, Frankfurt, Nova York, Montepellier i Barcelona, entre d’altres ciutats, i ha estat mereixedor de premis com el Prix Fénéon de Paris (2001); el de la 4a Biennal d’Art de la Fundació Casa de Cultura de Girona (2006) Xavier Medina-Campeny. Nascut a Barcelona (1941), abandona els seus estudis universitaris l’any 1961 i comença a crear les seves primeres escultures. Des de llavors ha exposat a galeries de Barcelona, Madrid, Nova York, Washington, Pittsburg, Londres, Girona, Figueres, Palafrugell, i en museus de primer nivell, com ara el Reina Sofia (Madrid) o el MACBA (Barcelona). Patrocinadors:Finca Bell-lloc - Celler Bell-lloc Mas del Vent i Mas Salvà amb el suport de l’Ajuntament de Palamós i Diputació de Girona i la col·laboració de Bonart Cultural?, Observatori del Paisatge de Catralunya, Fundació Promediterrània?, Fundació Lluís Coromina?, Fundació BunKa?, Fundació Estany?, Fundació Mas Casadevall i ?Institut de Recerca Holística de Montserrat.