L'art dels cinocefals cananeus i del cinefils sitgestans

Alguns dels títols de les pel·lícules del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, celebrat a Sitges, feien clara referència al món caní com l'americana Dog eat dog, de Paul Schrader, amb William Dafoe i Nicolas Cage com a actors principals. Altres títols resultaven molt suggerents com per exemple les japoneses Museum, The art of Fasting (L'art del dejuni), les coreanes The Handmaiden (la criada), Karaoke Crazies, o El Extraño (The Wailing). També interessants títols semblaven els de la franco-belga Mon Ange, la polonesa The Lure, (l'esquer), la francesa Grave (Raw) greu, cru, i sobretot The Limehouse Golem, dirigida per Juan Carlos Medina amb producció britànica que va ser la pel·lícula que va cloure el Festival de Sitges 2016. Però Sitges no és només el Melià, on rau l'auditori i la sala Tramuntana i tota la parafernàlia de patrocinadors i espònsors (Smart, Gas Natural, Moviestar, FNAC). No massa lluny seguint el camí dels Balmins, amb la discutida platja nudista urbana, tot passant per davant la reixa de la porta del cementiri monumental, arribem a L'Escorxador, un espai multi us on apareix (i desapareix) el Brigadoon, la secció "menor" del festival que enguany ha complert els seus 30 anyets. En aquest espai va projectar-se el film Peelers, dirigit pel canadenc Sevé Schelenz. La temàtica Zombie i l'escenari dels night clubs amb striptease de show girls ha estat abordada amb humor i una dosis d'ironia de brètol però com en la majoria de cintes s'hi amaga una crítica al sistema i la filosofia antimoderna que defensa els valors tradicionals i que van en contra de la destrucció del medi ambient, almenys aquesta és una de les lectures que es pot fer d'aquest Peelers, que Sevé ha portat al festival després de presentar-la en altres cinquanta certàmens. El passeig de Port-Alegre per damunt la platja de Sant Sebastià va tornar a ser envaït per les casetes blanques del marxandatge de productes afins i derivats de la mitomania cinèfila, samarretes, bosses, cupcoffes, figuretes, pòsters, i altres artefactes com anells i joies realitzats amb fotogrames de cel·luloide atrapats en un mar de silicona, semblant als insectes enganxats en l'àmbar de Juràssic Parc. El tros de la barana de la Conxa donostiarra passa pràcticament desapercebuda en aquest batibull de terrasses, zombis i sòmines caminant amb els ulls posats a la pantalla dels seus mòbils d'última generació. La caminada dels morts vivents ha esdevingut una de les celebracions més esperades, una carnavalada que Sitges accepta com avanç a la nit de Tots Sants, un preludi del Halloween americà, empeltat de castanyada i panelleteria. La classe magistral de Rob Zombie, acompanyat de Shery Moon, han estat un complement a l'exposició de cartells dedicats a aquest inclassificable músic, dibuixant i director de pel·lícules com "31" que vàrem poder assaborir en aquest festival de festivals, terrorífic, aterridor, fantasiós i fantàstic, que l'edició vinent arribarà als seus 50 anys d'existència. Star Trek ha estat un altre dels pols d'atracció amb Chekov (Walter Koening) i una exposició al Miramar, al costat de l'exposició Orbis, de Núria Corretgé, que es podrà veure fins al 23 d'octubre. Sitges ha tornat a enlluernar, amb episodis de pluja i temporal marítim però malgrat els crits, llamps i trons, el festival ha estat veritablement terrorífic i increïblement fantàstic.