Joan Borrell i Nicolau i Josep Niebla al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat presenta Joan Borrell i Nicolau. Crònica de l’origen que es podrà visitar fins al 25 de febrer del 2018. Borrell i Nicolau és un dels escultors noucentistes més rellevants –i alhora més desconeguts– de la nostra història de l’art. De la mateixa manera que els seus contemporanis Josep Clarà i Enric Casanovas, va trobar en l’esperit clàssic grec la concreció dels anhels de civilitat, ordre i sapiència que els noucentistes volien per a tota la societat. Un ideal al qual va saber aportar el pes de la tradició catalana, un caràcter mediterrani i la modernitat del nou segle. Aquesta mostra vol posar en valor la seva obra i aprofundir en els seus eixos vertebradors: el retrat i la figura femenina. Centra el focus en els anys d’eclosió, culminació i decadència del noucentisme que coincideixen plenament amb els anys de formació i maduresa de l’obra de Borrell. És, doncs, una crònica de l’origen, un viatge a la gestació de l’ideal estètic i moral d’un escultor que aspirava a la gràcia. Fins al 2 d'abril el museu acollirà també l'exposició Explorar i reivindicar. La pintura de Niebla, que com escriu Daniel Giralt Miracle, comissari de la mostra "La preparació d’aquesta exposició, que ens ha permès endinsar-nos en l’obra pictòrica de Josep Niebla des d’una perspectiva general, ens ha ratificat en allò que de vegades podíem intuir: que la seva trajectòria ha estat una carrera obstinada per a explicar-nos a través de la pintura tot el que es debatia en el seu interior. Niebla és un artista visceral, que no en té prou amb dibuixar bé, pintar bé i fer una obra que sigui agradosa per al públic i la crítica. Ell és més ambiciós i sempre vol anar més enllà tècnicament i argumentalment, per això la majoria de les seves obres ens resulten colpidores i disposen d’una contundència que incideix en el més profund de la nostra sensibilitat. Obsedit per treballar amb les imatges, de ben jove decidí formar-se en una escola de belles arts, cosa que va fer primer a Tetuan (Marroc), on va néixer el 1945, i després a Sevilla, ciutat en què es va instal·lar la família al cap d’uns anys i on ell va viure fins que el 1962 es traslladà a Catalunya, on seguí aprofundint i estudiant. Els coneixements assolits li van permetre evolucionar i superar les tècniques acadèmiques per formular un idioma iconogràfic propi, que amb el pas dels anys ha pres diferents diccions però que no ha perdut la genuïnitat d’un artista que lluita i es debat per ser ell mateix, i que es compromet amb la societat en què li ha tocat viure, identificant-se especialment amb els contextos ideològics i socials que trenquen amb les convencions."