Català-Roca, arquitectura i retrats, al COAC i al Museu Jaume Morera

El 30 de gener s’inauguren a Lleida dues exposicions de Català-Roca. A les 19 h. al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, demarcació de Lleida, carrer Canyeret, 2, Català-Roca. Arquitectura i a les 20 h. al Museu d’Art Jaume Morera, Av. Blondel, 40 baixos de Lleida., Català-Roca. Retrats.

Català-Roca: Arquitectura. Aquesta exposició, presenta la fotografia d’arquitectura de Català-Roca a partir d’una selecció de 43 obres. Les fotos documenten abastament la modernitat en l’arquitectura dels anys 50-70 a Catalunya, amb especial atenció al Grup R. Destaquen obres d’arquitectes com J.L. Sert, A. Coderch, A. De Moragues, F.Correa, A.Milà, J.Carvajal, R. Garcia de Castro, F. Mitjans, X. Subias, J.F. Barba Corsini, J.M. Martorell, O. Bohigas, D. Mackay, J. Gili, A. Bonet, R. Bofill, J.M. Sostres, C. Ortiz-Echagüe, X. Busquets, J. Puig Torné, J. Pratmarsó i M. Valls, entre d’altres. La seva relació amb l’arquitectura va ser molt estreta. Va fotografiar el modernisme emfatitzant l’esplendor i la riquesa que ens aportava aquell moviment arquitectònic. A través de la càmera va conèixer l’arquitectura del GATCPAC, ajudant enormement a la seva difusió i comprensió. Va ser un dels principals col·laboradors de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, a partir d’aquesta cooperació va poder treballar amb nombrosos despatxos d’arquitectura. Era molt conscient que la seva feina transcendiria i perquè no poguéssim tenir dubtes de l’època de la foto, les imatges les acostumava a acompanyar amb un testimoni el moment (un tramvia, un cotxe, una farola...). No s’entén l’arquitectura moderna sense la seva aportació. Arquitectura i Català-Roca és un binomi indissociable.

Català-Roca: Retrats: L’exposició es presenta com una lectura prospectiva d’una de les seves facetes com a fotògraf: la fotografia de retrat, un gènere que va conrear des dels inicis de la seva trajectòria, i particularment durant els anys en què va col·laborar amb el setmanari barceloní Revista (1952-1954), activitat que li va permetre conèixer i fotografiar grans personatges del seu temps. Els retrats de Català-Roca atrapen de seguida l’interès de l’espectador, especialment per la interpretació sincera i espontània, sense manipulacions, que ofereixen dels subjectes representats, els quals gairebé sempre, i en sintonia amb el seu ànim documentalista, són captats en l’ambient i l’atmosfera dels seus respectius espais vitals. Mitjançant l’ús magistral de recursos com l’observació constant, la recerca del moment eloqüent, l’escrupolós treball amb la llum natural o l’estudi i la composició de l’enquadrament, els seus retrats testimonien la seva extraordinària capacitat de saber explicar netament i honestament tots aquells personatges que van creuar-se amb la seva càmera al llarg de la seva vida. Conformen la mostra trenta-cinc retrats seleccionats per a l’ocasió procedents del seu fons d’arxiu. Un conjunt que no només ens permet fer visibles obres inèdites i els aspectes més innovadors de la seva faceta retratística, sinó també retrobar-nos amb els mons en els quals Catala-Roca es va moure i fotografiar: d’una banda, el dels grans noms de l’art i la cultura de la seva època, i, de l’altra, l’univers popular, el de la vida quotidiana dels carrers de les grans ciutats i dels petits pobles rurals de l’Espanya de postguerra que va saber retratar com ningú.